Qui soc?

Públic
 

Nascuda a Tarragona, des de petita passo els dies dibuixant fins que les noves obligacions i el tedi del que en aquell moment imagino que és la ‘vida adulta’, m’aturen. Per sort, aviat començo a aprendre (o recordar) que expressar-me m’empodera, i que l’art em permet reclamar la meva identitat – així recupero la veu, i també el llapis.

El llapis (precisament) i el paper, són les eines que em fan sentir més còmoda; decideixo formar-me en Il·lustració i Disseny gràfic (EADT Tarragona), i en ambdós casos sóc premiada amb el millor projecte final del curs. Tot i així, continuo –encara– amb la sensació que em queden moltes coses per aprendre i el 2019 començo el grau d’Arts (UOC) buscant descobrir noves perspectives; actualment continuo formant-me i construint-me a mi mateixa (com a artista, i com a dona) i experimento amb altres formes d’expressió artística que m’ajudin a trencar els meus antics límits i portar el meu art més enllà dels calaixos tancats del meu petit estudi.

Els meus projectes es mouen entre allò íntim i allò que ens pertany a totes. Parlo des de la introspecció, però del dia a dia: del sistema que ens engabia, de les decepcions d’allò diari, de la vida quotidiana a la ciutat… i de com a vegades és difícil no trobar-se perduda tot i sentir, alhora, que no tens massa espai per poder créixer.

Però, quan parlo d’això, també recordo que la gent continua lluitant, que les coses no són sempre grises i eternes, que m’estimo la ciutat tant com per voler canviar-la, i que la vida és més dolça com més lleial ets a tu mateixa.

Així, acaben prenent forma projectes que parteixen de la il·lustració, la paraula i la fotografia. I que em permeten parlar amb mi mateixa i amb els altres; utilitzant l’art per a crear petits espais d’interacció i de diàleg entre les espectadores, el context, l’obra, i aquella part de mi que es troba en ella.